Allotjament rural independent MASIA CA NIS

MASIA CA NIS és una casa rural situada a SOBREMUNT (Sobremunt - Osona), el caracteritza perquè és un allotjament rural del tipus: Allotjament rural independent. PoblesCatalunya.com us ofereix la màxima informació de MASIA CA NIS SOBREMUNT perquè pogueu gaudir d'aquest establiment.

Característiques: Tipus: Allotjament rural independent Espigues: 1 Adreça: Can Nis s/n Codi postal: 08.589 Poble: SOBREMUNT Municipi: Sobremunt Comarca: Osona Província: Barcelona Telèfon: 607801155 Pàgina web: http://www.masiacannis.com Email: Contactar amb MASIA CA NIS Coordenades per al navegador: Coordenades Latitud Longitud Geodèsiques 42° 2' 9.14" N 2° 10' 1.47" E

Opinions - MASIA CA NIS Puntuació total: --- Valoració basada en 0 opinions Servei - Instal·lacions - Entorn - Qualitat-preu - Escriure nou comentari

Descripció de l'allotjament rural:

DESCRIPCIO Can Nis és una casa de poble independent construïda a mitjans del segle XIX, ubicada al terme municipal de Sobremunt, petit i acollidor nucli rural de 100 habitants. Situat al cor de Catalunya, dins la subcomarca del Lluçanès i tocant Sant Boi de Lluçanès, es troba perfectament comunicat mitjançant l’eix transversal i a escassos 100 km de Barcelona. La rehabilitació de la Masia es va realitzar seguint esquemes de funcionalitat i comoditat, i conservant la tipologia de casa rural: parets de pedra, bigues de fusta, llar de foc, etc… Posteriorment es va afegir una piscina a l’aire lliure. La casa gaudeix, per una part, de l’avantatge de trobar-se al nucli urbà d’aquest petit poble de somni i, per altra de disposar d’un gran jardí en la part posterior de la finca, que ofereix la possibilitat de gaudir d’intimitat i independència per passar uns magnífics dies de descans i relax. Can Nis, com sempre es va conèixer, és una imponent Masia, sòbria i harmoniosa, edificada sobre una base rectangular amb tres plantes d’alçada, envoltada d’un esplèndid jardí de gespa natural i arbres, alguns del quals ja centenaris. Disposa de piscina amb solàrium i zona de picnic amb barbacoa, horta i aparcament. Can Nis té capacitat fins a 14 persones, les estances, molt ben distribuïdes, consten d’una suite ubicada a la planta superior amb bany, terrassa independent i televisió, quatre habitacions dobles i dues habitacions individuals situades a la planta intermèdia. Totes les habitacions són exteriors i disposen de calefacció independent. La casa compta amb dues cambres de bany independents més, una a cada planta. A la planta baixa trobem la sala d’estar amb TV panoràmica, TDT i SATELIT i un menjador amb llar de foc. La cuina està totalment reformada i equipada amb nevera, rentavaixelles, vitroceràmica, forn, microones, etc… Can Nis inclou tots els elements necessaris, (vaixella, coberteria, bateria de cuina, tovalloles, llençols, mantes, flassades, etc…) per tal que només us preocupeu de gaudir d’una agradable estada. Una història Aquest caprici arquitectònic, el manà construir l’any 1849, el senyor Sebastià Domènech i la seva segona muller Carmen Cuatrecasas Ginebra, tingueren dotze fills, sis dels quals van ser barons. L’hereu Narcís Domènech, amant de les dones i cercabregues reconegut, va perdre la casa en una partida de cartes, passant la propietat a principis del segle XX a la família Vila, originària de Barcelona i propietària de fàbriques tèxtils des de la revolució industrial. La propietat quedà en mans del fill Ramón Vila, republicà confés, que després de perdre la Guerra Civil va haver de refugiar-se a la Masia, convertint-se amb els anys en un famós maquis de la comarca. Ramón Vila Capdevila, també conegut com a “Pasos Largos”, “Caracremada” o “Capitan Raimond” va destacar durant la resistència francesa com a un dels guerrillers més combatents del maquis català. Amb gran valor i un coratge personal extraordinari mai va tolerar el feixisme, que va combatre fins la mort. Nascut a Barcelona al 1908, l’anomenaven “En Nis”, nom originari de la Masia on vivia. Als 14 anys decideix abandonar la còmoda i pròspera vida familiar per marxar a treballar a una fàbrica tèxtil de Vic. En Ramón va participar en l’aixecament de l’alt Llobregat el 1932, actuació que el portà a presó durant sis mesos, primer a Manresa sent traslladat després a Barcelona. Finatlitzada la guerra civil espanyola al 1939 s’exilià a França, on va ser reclòs al camp de concentració de Saint Ciprien. Al any seguent va ser traslladat al Camp d´Argelés, d´on va fugir al any 1942 ajudat per membres de la resistencia francesa. Juntament amb altres guerrillers, començà a organitzar la resistència llibertària a Catalunya amb la creació de grups volants, que actuaven a banda i banda dels Pirineus. Va ser detingut el 1943 pels alemanys, a Perpinyà, per portar documentació falsa i empresonat durant dos mesos a Castillet, després d’aquest temps tornà a Catalunya per continuar la seva lluita contra el franquisme. Ramón Vila contava amb la ajut de de nombroses masies, a més de la seva, on amagar-se, principalment a la zona de Prats de Lluçanès, on en aquells temps encara hi havia militants camperols en la clandestinitat. El dia 7 d’agost de 1946 a les 00.30 h., enganyat per un dels seus colaboradors, queia ferit de mort l’últim guerriller català, amb un enfrontament contra la Guardia Civil, en el que no va tenir ni temps de disparar, va ser la causa de la seva fi. L’altercat va succeir al passatge de la Creu de Perelló, situat entre els termes municipals de Castellnou de Bages i Balsareny. A la Masia encara es conserva l’habitació original de Ramón Vila com a homenatge pòstum a la seva memòria. Can Nis és un edifici ple de vida, que ha esdevingut espectador silenciós de sentiments diversos i enfrontats, va passar per moments d’esplendor i decadència. Però aquesta mateixa energia acumulada ha fet suportar les seves parets tots els avatars històrics que han voltat el seu entorn, com si hagués fet seu el lema de Ramón Vila “la mort menis temuda dona més vida”. ACTIVITATS Senderisme :”La ruta dels maquis”. Existeixen diferents recorreguts de senderisme que es poden fer desde la pròpia casa Can Nis. Bicicleta de muntanya. Esquí: la casa queda prop de moltes pistes d’esquí del Pirineu i Pre-Pirineu. LLOCS D'INTERES Parc Natural del Cadí-Moixeró: una bona part del parc es troba dins la comarca del Berguedà, la resta es troba compartit entre l’Alt Urgell i la Cerdanya. El seu caràcter és predominantment muntanyós, amb alçades de 800 a 2.670 m., d’un relleu, fauna i flora propis del Pirineu amb tots els seus diversos estats. Permet la visió de paisatges i l’observació dels diferents animals i plantes que el poblen. Muntanya del Pedraforca: dins del Parc Natural Cadí-Moixeró, un paisatge declarat paratge d’interès nacional, la muntanya del Pedraforca (2.497 m.), característica per les dues “banyes” rocoses que formen una original enforcadura. Fonts del Llobregat: poc abans d’arribar al poble de Castellar de n'Hug, es poden visitar les Fonts del Llobregat, naixement d’un dels rius més importants de Catalunya. És digne de visita per la seva espectacularitat, sobre tot en temporada de d’aigües abundants. Embassament de la Baells: de quasi casi 6 km. de llargada, entre muntanyes. Preciós paratge on es pot practicar la pesca i esports nàutics: rem, vela, esquí nàutic, natació, etc. L’Estany o Llac de Graugés: Llac artificial construït al segle XIX al costat de Berga per abastar d’aigua la colònia agrícola fundada pels germans Rosal i que, actualment, conforma un paradís just al bell mig del paisatge agrícola del Baix Berguedà. El Llac de Graugés gaudeix avui d’un magnífic i deliciós ventall de vegetació centenària, que es reflexa a la quietud de les seves aigües, pertorbades només per les ones que dibuixa el pas parsimoniós d’ànecs i cignes. Serra i Santuari de Queralt: sobre la ciutat de Berga, aquesta serra separa l’Alt i Baix Berguedà. Podeu trobar la Font Negra, el Santuari de Queralt, presidit per la imatge de Santa Maria (s. XIV) i el mirador panoràmic, motejat "El balcó de Catalunya". El Roure de la Senyora, Sant Boi de Lluçanès: Arbre monumental, roure centenari de grans proporcions considerat espècie protegida. Ubicat prop del "Mas Pairal" Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Punt d’interès al camí central de Catalunya GR-3. El Gorg Negre, Sobremunt: En un punt de la Riera del Sorreig, al seu pas per Sobremunt, trobem el Gorg Negre, cercat i profund i quasi inaccessible, podria ser l’escenari d’una trobada de forces sobrenaturals ideat per qualsevol esperit romàntic. Al cost del Gorg, al Pla de les Bruixes es reunien les dones fetilleres per a provocar tempestes al Bisbat de Vic. Miradors Santuari dels Munts a Sant Agustí de Lluçanès, Santuari de Lourdes de Prats de Lluçanès, Santuari de Sant Adjutori en Olost, Vistes panoràmiques des de Perafita, Vistes panoràmiques des de Bingrau Sant Bartomeu del Grau, Rieres i Gorgues, Riera de Merlès, Riera de Sorreig, Riera Gavarresa. El Romànic i la Ruta de les Bruixes La comarca d’Osona és una de les més riques de Catalunya en manifestacions del romànic. Gaudeix de més de noranta edificacions que totalment, o en part tenen elements romànics, essent bàsicament de tipus llombard i executats dins el segle XI. Podem destacar dins del Lluçanès les següents: Ermita de Sant Pere de Serrallonga, a Alpens Ermita de Sant Jaume de Fenollet, a Sant Bartomeu del Grau Ermita de Sant Salvador de Bellver, a Sant Boi de Lluçanès Ermita de Sant Andreu a Llanars, a Prats de Lluçanès LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS Aquesta ruta travessa alguns dels més carismàtics i rellevants indrets de les històries de bruixes i màgia que envolten i condicionen societats rurals com la del Lluçanès. La creença en essers malèfics i l’ interpretació de les desgràcies personals i col•lectives, han estat part de la vida quotidiana i la mentalitat de la gent d’àmbit rural al llarg de l’historia, fins ben entrat el segle XX. La ruta es fonamenta en la recent trobada d’uns importants processos de bruixeria incoats en aquesta comarca entre els anys 1617 i 1621, als quals directa o indirectament es van inculpar més de vint dones com a autora de pràctiques de bruixeria. Aquests són alguns dels indrets claus... Roca de Pena al municipi d’Alpens: És la roca dels Encantats i el mite relatiu a Alpens, que prové d’aquest monument natural. Fa referència a les pors i temors de l’home i les llegendes del lloc on es reunien les bruixes el dia de Sant Joan a mitjanit. Les Basses de l’heura -Els gorgs de les heures, Riera de Merlès- En aquests indrets es reunien també les bruixes. Són paratges de gran bellesa paisatgística i amb cert caire de misteri. La Roca Foradada al municipi de Prats de Lluçanès -Roc Foradat- Lloc on, segons la llegenda, la bruixa Napa amagava les gallines que robava per pondre ous i on preparava els seus beuratges i encanteris. La bruixa Napa és un personatge que va existir realment, despertava la por dels veïns i va ser acusada d’assassinar una nena petita. El Serrat de les forques, al municipi de Sant Feliu Sasserra -El serrat de les forques- és el lloc on s’acostumava a torturar i executar als condemnats per la justícia de la zona. La bruixa Napa fou ajusticiada aquí pels nombrosos fets esgarrifosos que se li atribuïen. El Gorg Negre al municipi de Sant Martí de Sobremunt -El gorg negre- Situat a la riera de Sorreig és un pou gran i profund que, pel seu color verd fosc, feia pensar la gents dels temps que arribava fins al mateix infern. El lloc de reunió de bruixes on es patien las pitjors tempestes que assolaven la comarca". Seguint la riera de Sorreig s’arriba al Pla de les Bruixes - al Torrent de l’Infern o al Serrat dels Morts , altres exponents d’aquests records de bruixeria. L’u de novembre se celebra en aquesta zona la Fira de les Bruixes.