Informació de Xerta, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Xerta, situat a la comarca de Baix Ebre, província de Tarragona.
Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre. Es troba assentada en un pronunciat meandre, a la dreta del riu Ebre, a uns 12 km riu amunt de la ciutat de Tortosa.
Els seus límits són : a l'esquerra,el riu Ebre,limit oriental, de de l'indret de la seva confluencia amb el barranc de Xalamera ,límit septentrional, fins el barranc del Llop ;el sector occidental es troba accidentat pels darrers contraforts nord-orientals del massís dels Ports ( La Tossa, 552 mts).
El terme municipal comprèn 32,55 km 2 riu amunt, a uns dotze quilòmetres de Tortosa.La línia divisoria és el riu Ebre amb els municipis de Tivenys i de Benifallet a l'est.A ponent, el terme és accidentat, ja que s'hi troba els darrers contraforts orientals del massís I bèric.De tramuntana a migdia, llinda amb el coll del Musso, amb Paüls, els colls d'en Gràcia i el tossal de la Cova del Bou, que divideix amb Alfara, a l'oest.Al sud coincideix en un tram amb el barranc de la conca i després torç en diagonal vers el nord,per la dreta i a prop del Barranc del Llop, a Aldover.Els dos barrancs que drenen el terme són els Ullals de la Vall o Fonts de Paüls i Vall Orega.
Xerta té una bona comunicació amb Tortosa, amb l'autopista de la Mediterrània i la carretera N-340.Des de Xerta surten camins que s'enfilen cap als Ports : les Collades d'Alfara i el Pedregal Negre que passa pel Molí del Pont.
Xerta té tota l' abundancia d'aigua de l'Ebre , que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims, però,encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i és canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns canalitzaren l'aigua dels Ullals,com hem dit.
En el plet sostingut entre Xerta i Paüls sobre el dret de Xerta a usar les aigües, Pere el Cerimoniós donà sentencia favorable a Xerta, l'any 1398, la raó era perquè l'ús venia de temps immemorial.Aquesta aigua rega unes 172 hectàrees de terra,dividida en Horta de Dalt i Horta de Baix.El conreu principal és el taronger, arbre contingut en l'escut de Xerta.Durant els darrers temps alguns pagesos més inquiets han començat construir hivernacles per a la producció de verdures en més quantitat.
El principal conreu de secà és l'olivera, amb unes 1.235 hectàrees, els garrofers amb 380 h i els ametllers amb 21 h. Endemés, té 679 h de garriga, 444h de pasturatges i actualment s'han deixat de conrear els cereals per no ésser rendibles.Algunes terres de secà han quedat ermes, consequència lógica del desplaçament del treball del camp a la industria.
Llocs per visitar a Xerta:
L'Assut de Xerta és un monument important d'enginyeria hidràulica declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric per la Generalitat de Catalunya l'any 2002. Es troba situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila. Es tracta d'una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seva funció és la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre.
L'església de l'Assumpció i Sant Martí: El primer temple va ser fundat l'any 1325 al emancipar-se la parròquia de Xerta del Castell de Paüls. L'edifici actual però, es va començar a construir com una ampliació de la primitva església l'any 1580 i s'acabà el 1690.
Els molins: Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua del ullals de les Fonts de Paüls a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la sèquia de les Fonts.
Cases senyorials: Els més ben conservats són casa Ravanals, casa Ceremines, casa Navarro i casa Pau, datades dels segles XVIII i XIX. Fora del nucli urbà hi ha la Villa Retiro, coneguda popularment com "la Torre del millonari", edifici d'estil modernista-colonial.
La Gastronomia de Xerta:
Plats típics: Arròs de plana, freginat,
baldanes, la fogasseta (entrepà tradicional que es menja el dijous llarder).
Dolços: Els famosos Torrons de Xerta, ametllats, casquetes (les tradicionals són de cabell d'àngel), coquetes de segí, coca de masana i coc dorat.
|
|
