Informació de Vinaixa, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Vinaixa, situat a la comarca de Garrigues, província de Lleida.
El terme municipal de Vinaixa, de 37,36 km², es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc. Limita amb els termes de Vimbodí i Vallclara (SE), de la Conca de Barberà, amb els garriguencs del Vilosell (SW), l'Albi (W), les Borges Blanques i la Floresta (NW), els Omellons (N), l'Espluga Calba (NE), Fulleda i Tarrés (E).
Vinaixa comprèn la capçalera de la Riera Brugosa o de Vinaixa, que neix al S del territori, al sector muntanyós (pla de la Cogula) que forma la divisòria (serra de Corregó) de les conques del Segre i del Francolí, drena les terres en direcció S-N, i ja a les Borges pren el nom de torrent de la Femosa (afluent al Segre).
Els relleus tabulars calcaris són coberts a les parts altes, fins a 685 m, per bosc i brolla, i els sectors on afloren bancs argilosos, a les terrasses, han estat aprofitats pels sembrats, ametllers i, sobretot. per les oliveres, mentre que a les fondalades més humides hi ha algunes vinyes. L’agricultura ha estat al llarg dels segles, i és encara avui, la principal activitat econòmica dels seus habitants, tot i que també té força importància la indústria de la pedra, en la qual hi treballa una quantitat apreciable de vinaixencs.
El poble de Vinaixa es troba a 479m d'altitud i és l'únic nucli de població agrupada del terme, 594 habitants 2007.
A set quilòmetres del nucli, molt a prop dels termes de Els Omellons i de L'Espluga Calba hi ha l'ermita de Sant Bonifaci, a qui els vinaixencs professen una gran devoció i a qui s'encomanava en èpoques de greu sequera. A l'altra banda del terme, tocant amb Vimbodí, es troba el despoblat prehistòric de Corregó que dóna nom a la serra on es troba assentat.
Els eixos tradicionals de comunicacions han estat la carretera N-240 de Tarragona a Lleida i a Sant Sebastià i la línia del ferrocarril de Tarragona a Lleida, que es creuen a ponent del poble. La carretera local LP7013 enllaça el municipi amb l'AP2 i el connecta amb els pobles de l'Albi, Cervià de les Garrigues, El Vilosell i la Pobla de Cérvoles. L'antiga carretera de l'IRYDA va cap a l'Espluga Calba, Els Omellons i Arbeca.
Festes i tradicions:
El dia 5 de gener a la tarda es passegen els reis per tot el poble amb la carrossa i després tot seguit l'alcalde un prego i tothom es dirigeix a la Sala Vinaixenca, on els reis reparteixen el regals per a tothom.
El primer cap de setmana de maig, el dissabte a la nit fan un concert "Sant Bonifaci Rock" fins la matinada. L'endemá fan una missa a l'Ermita de San bonifaci amb una ballada de Sardanes i després un dinar de germanor.
La Fira de l'Oli i la Pedra es fa entre l'últim cap de setmana de març i el primer d'abril. Els artesans de la pedra mostren els seus treballs, juntament amb altres associacions del poble com l'Associacio de joves Corregó o l'AMPA del colegi, a la plaça del Arbres. La fira inclou un dinar popular al casal vinaixenc.
La Festa Major de Primavera destaca pel ball dels grans i la disco mòbil de la matinada.
La Festa Major d'estiu és el moment culminant de les festes municipals de la localitat. Sempre té lloc el darrer cap de setmana d'agost. Balls, concerts, activitats infantils, havaneres, etc, conformen els actes més importants de la Festa. Cal destacar també la Txaranga que recorre els carrers de la localitat el diumenge al matí un cop acabada la discomòbil. Aquesta Txaranga acostuma a ser Suc d'Anguila i és l'acte més festiu de tota la Festa Major. Els carrers de Vinaixa s'omplen de jovent ballant sense parar mentre surt el sol i despertant als veïns del municipi els quals obsequien els assistents a la txaranga amb begudes i menjar.
Llocs d'interès:
Església de Sant Joan Baptista: Construïda l'any 1301, que és d'estil romànic amb fortes influències cistercenques.
Cal Tarragó: El Castell de Vinaixa, també denominat Cal Tarragó, situat al carrer del Calvari, davant de la plaça del Mil•lenari, és un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat conegut com Beni-Aixa, del qual pren el nom l'actual municipi de Vinaixa. Actualment és de propietat particular.
La Casa de Poblet: Antiga propietat dels capellans de Poblet, preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada. Coneguda també com "Cal Panxa", és actualment de propietat particular.
Ermita de Sant Bonifaci: Situada a uns 7 quilòmetres del nucli urbà, al qual Vinaixa professa una gran devoció des de fa molt temps. Tot i que sembla que al segle XIV l'ermita ja estava construïda, aquesta no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.
|
|
