Informació de Vilanova de Sau, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Vilanova de Sau, situat a la comarca de Osona, província de Barcelona.
L’extens municipi de Vilanova de Sau està situat a l’est de la comarca d’Osona i comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la Vall del Ter. Tot i que està relativament a prop de les grans concentracions urbanes - a uns 80 km de Barcelona i 15 km de Vic - la Vall de Sau s’ha preservat de destruccions urbanístiques i de massificacions.
S’hi accedeix per l’Eix Transversal C-25 prenent la sortida Folgueroles-Calldetenes. Després de passar per la vila de Folgueroles es troba Vilanova de Sau. També es pot fer per la carretera N-141 que surt de Vic i va fins a la presa, o bé des de Rupit per una pista asfaltada per sota la cinglera. Un altre accés és una pista pavimentada, actualment municipal, que arrenca de Sant Sadurní d’Osormort, a la carretera de Vic a Sant Hilari, i segueix el curs de la riera Major fins al pont de Malafogassa, des d’on continua fins a Vilanova de Sau.
Sau fou una demarcació formada per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Sant Pere de Castanyadell, Santa Maria de Vilanova, Sant Andreu Bancells i Sant Martí de Querós, agrupades entorn del castell de Corneli o Conile, documentat al 917. Era una zona rural poc habitada que s’agrupava la voltant del riu Ter. El nom de Sau passà als primers senyors, en Ramon Borrell de Sau al segle XII, estinguint-se aquesta línia al segle XV que passà als Cabrera per enfeudament. També al segle XV apareix documentat el senyor de Savassona fins el darrer baró de Savassona, en J.F. Ferrer de Llupià (1764-1826).
Durant els segles XVII i XVIII la població augmentà, fins a les 167 famílies del 1782. El nucli de Vilanova, a l’entorn de l’esglèsia, fou el que adquirí més vitalitat i per això és el que constitueix la capital del terme municipal. De mitjans segle XIX fins al 1930 es perdé geirebé la meitat de la població, només revifada durant l’època de la construcció del pantà. Un cop acabat, el despoblament ha estat progressiu i força important. El 1992 hi havia 309 hab., 210 a Vilanova de Sau, 75 a Sant Romà de Sau, 14 a Sant Pere de Castanyadell i 10 a Sant Andreu de Bancells.
El 1962 s’inaugurà el pantà i el poble de St. Romà va desaparèixer sota les aigües. El poble, no obstant emeregeix de les aigues en èpoques de sequera, destacant-ne el campanar i l’esglesia i les restes del cementiri. Vilanova de Sau, en canvi, va créixer i l’antic poble rural ara combina la història amb la creació d’un centre de serveis dedicats a l’oci i el turisme.
|
|
