|
Verges és un poble típicament empordanès. Situat a la cruïlla dels camins entre les capitals de comarca, província i la costa, gaudeix d’un enclavament immillorable al marge esquerra del riu Ter i l’entramat de recs i aigües corrents. Aquest paisatge empordanès, mosaic de conreus de terres fèrtils retallades per recs i fileres de xiprers, és un lloc perfecte per passejar, anar amb bicicleta, gaudir de les meravelloses vistes que guarda gelosament l’Empordà a qualsevol època de l’any. A part d’aquest patrimoni natural i paisatgístic, es treballa per mantenir i divulgar el patrimoni històric.
El 30 d’agost de 2009 Verges ha celebrat el seu 1050è aniversari de la primera referència escrita.
La zona de Verges ha estat poblada des de temps immemorials, els puigs prop del riu han estat sempre escollits des dels primers grups de caçadors-recol•lectors de la prehistòria quan van deixar les coves. S’han detectat jaciments arqueològics que ens permeten datar els objectes trobats en l’època del bronze final com també en època romana. Durant l’època baix medieval es va bastir un castell ( pertanyent a la línia del comtat d’Empúries ) amb muralles de protecció per a la vila. D’aquest castell resta encara dempeus la paret nord. La gran particularitat d’aquesta muralla ( visible encara en certs llocs ) és que a la banda meridional del poble el rec de molí ( canal de Sentmenat ) passa pel peu del llenç de muralla fent la funció de fossat defensiu a més d’aportar d’aigua al municipi. Aquesta zona presenta elements arquitectònics molt interessants d’època medieval i moderna.
Dins les muralles va començar a néixer Verges al peu d’un castell i d’una església romànica (se’n conserva l’ absis) dedicada, actualment, a St. Julià i Sta. Basilissa reformada per l’arquitecte Masó, durant els anys 30, que a més a més va fer aixecar el campanar.
El bonic de Verges, és que et permet endevinar, mentre vas descobrint els seus carrers, la seva història, els diferents creixements urbanístics, el seu lligam amb les aigües gràcies a uns certs elements patrimonials: cadirats, recs, rescloses, molins...
El patrimoni etnològic de Verges és particularment molt interessant. Dues tradicions es mantenen vives després de molts anys i han fomentat un sentiment de poble que es fa pal•les quan algun visitant arriba. La Processó del Dijous Sant, actualment dirigida per Lluís Llach, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, que ha arribat fins als nostres dies portant diferents elements de la nostra tradició: teatre medieval català, elements hereus de la pesta negra medieval, manifestacions i elements religiosos moderns. Tot això representat sempre per actors amateurs locals que representen una obra popular i viva que es pot gaudir cada Dijous Sant a la nit al llarg dels carrers de Verges que es difuminen en la llum del foc.
Una altra tradició molt estimada a Verges és l’àpat popular de la Sopa el dimarts de Carnaval. Una altra festa d’origen medieval, en la qual els senyors feudals oferien un menjar a la gent de la vila. Actualment el grup de la Sopa comença la celebració de la festa dies abans per anar a buscar la llenya que faran servir per cuinar, a peu del Rec de Molí, els perols amb els ingredients donats pels vilatans per l’ocasió. El poble es disfressa, menja i xala del dia de Carnaval amb sardanes, ball i xerinola.
Verges té una bona oferta comercial que obre tots els dies de la setmana menys el diumenge. Banc i caixes, queviures, carnisseries, fleca i pastisseria, farmàcia, bars, assegurances, gasolinera, estanc, merceria... Cal destacar-ne el mercat setmanal cada dimarts a la Plaça Major.
Pel que fa a les activitats socioculturals i esportives, cada setmana al pavelló municipal i al camp municipal de futbol, s’hi juguen partits de bàsquet i futbol de diferents categories. I pel que fa a la programació cultural al llarg de l’any es pot consultar a la pàgina web de l’ajuntament, així com en el grup de facebook “Verges”.
|
