|
Ultramort pertany a la comarca del Baix Empordà. Trobem el poble damunt un turonet de forma allargassada N-S. a 29 m d'altitud, al marge dret del riu Ter i a 2 Km de distància. El terme municipal limita al nord amb Verges; a migdia amb Parlavà; a llevant amb Serra de Daró, i a ponent, amb Foixà. Arran del nucli urbà passa la carretera de la Bisbal a Figueres.
L'extensió d´Ultramort és reduïda (4,5 Km2) i permet conrear unes 300 hectàrees, essent els cultius més extensos el farratge, la userda, el blat de moro, el blat i actualment també algunes parcel·les d'arbres fruiters, majoritàriament pomeres.
La població, de 60 cases, s'havia dedicat enterament a l'agricultura i a la ramaderia. Actualment, amb la pagesia en decadència, només queden unes 8 o 10 famílies que persisteixen en la tasca de la cria de bestiar estabulat en granges, majoritàriament boví i porcí. Però també queden encara dos ramats d'ovelles...
El territori és drenat per dos recs (traient) que mantenen dessecats uns antics estanys a banda i banda (NW i SE) del poble i aquests traients desguassen a la riera Nova, que travessa de ponent a llevant fins a convertir-se en afluent del riu Daró ja entrat el terme de Llabià.
L'extensió municipal és reduïda (4,5 Km2) i permet conrear unes 300 hectàrees, essent els cultius més extensos el farratge, la userda, el blat de moro, el blat i actualment també algunes parcel·les d'arbres fruiters, majoritàriament pomeres.
Ultramort està documentat des de l'any 1046 amb el nom de Ultramorte. L'any 1316 passa a formar part del terme del castell de Rupià, castell que aleshores estava posseït pels bisbes de Girona. La seva dependència va durar molts segles, doncs també es té constància que en el segle XVII, conjuntament amb Parlavà, formava part d'una batllia encapçalada per Rupià.
Una passejada pels tranquils carrers del poble permet descobrir elements arquitectònics interessants en algunes de les seves cases.
Els edificis més notables són:
L'església de Santa Eulàlia
El castell de Finestres
|
