|
Tavertet és un municipi de la comarca d'Osona, provincia de Barcelona. Limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb les Guilleries.
El terme municipal de Tavertet, de la comarca d'Osona, subcomarca del Collsacabra, te una extensió de 32,17 Km2 , una altitut mitjana de 1000 m. i una població de 155 habitants. El nucli urbà està format per una part històrica amb cases dels segles XVII-XVIII, declarada Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. Aquesta zona està envoltada per noves edificacions construides amb materials (pedra , fusta, teules) segons la manera tradicional, fent que antic i modern siguin arquitectonicament harmonitzats.
La seva característica principal és el paisatge amb la presència de grans conjunts de roca en forma de cingles d'alçada imponent que marquen una potent bellesa; te el complement de coves, balmes i espais oberts amb suggerents panoràmiques fornides d'una vegetació amb boscos de roures, alzines , faigs i altres arbredes. La pau, tranquilitat i aillament donen al territori un interès turistic molt singular, atribuïnt al paratge les característiques de la natura viva.
El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l'espectacular entorn natural que l'envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d'un encant molt especial.
El nucli urbà constava inicialment de nomes tres carrers, que encara s'anomenen de la mateixa manera: "Carrer de Dalt", "Carrer del Mig" i "Carrer de Baix".
Els darrers 20 anys el poble ha crescut força, però ha sabut mantenir un bon equilibri estètic entre les antigues cases del 1700 - 1800 i les construccions mes modernes.
El municipi es també un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells. La natura salvatge es per tot arreu i a ben poca distancia del nucli urbà.
Si podeu, acosteu-vos a Tavertet desprès d'unes bones pluges. Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar als cingles, es precipiten al buit formant uns salts d'aigua impressionants. Els mes propers al poble son els salts del Noguer i del Moli Bernat, al sot de Bala. Seguint la cinglera trobarem mes endavant la Cua de Cavall al torrent de l’Avenc i el Salt del Sallent prop de Rupit.
A Tavertet es constata la presència humana fa més de 5000 anys, amb mostres arqueológiques des del neolític, edat del bronze, iberic i poblament constant a partir de l'època medieval. El primer document que esmenta a Tavertet és de l'any 1070, quan estava vinculat al castell de Rupit. Després en foren senyors els Tavertet (Segle XIII), els Malla (segle XIV-XV) i els Savassona (SegleXVI) que anexionaren Sant Baromeu Sesgorgues i en foren els útims senyors fins el segle XIX. Personatges dstacats van ser Guillem de Tavertet (segle XIII) conseller de Pere el Catòlic, i Galceran Sacosta (segle XIV) que fou bisbe de Vic. En el segle XVII Tavertet es convertí en escenari d'algunes activitats de Joan de Serrallonga, que hi tenía un lloc per amagar-se, identificable amb la Balma de les Piques.
És notable la existència de cinc monuments romànics: La Parroquial de sant Cristòfol ( s. XI-XVI), sant Miquel de Sorerols (s. XI), sant Bartomeu Sesgorgues (s.XII-XVII), santa Cília (s. XI) en runes, sant Corneli (data incerta, probable preromànica) al costat d'un sepulcre megalític. Mostra del gótic son la Torre de guaita de la Vall (s.XIII-XIV) i la masia de l'Avenc (s.XIII - XVI). Escampades pel terme hi ha diverses masíes del s. XVII al XVIII testimoni d'una arquitectura rural molt sobria.
|
