Informació de Tarrés, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Tarrés, situat a la comarca de Garrigues, província de Lleida.
Tarrés és un municipi de 13,2 km2, situat en un dels extrems occidentals de la serra del Tallat, connectant amb la serra de la Llena, vora les muntanyes de Prades. Sense cap accident geogràfic notable, el terme és un esquenall d’erosió turmentat pels desnivells. Les seves quatre cinquenes parts tenen pendents d’entre el 20 i el 40%. L’altitud màxima del terme és de 683 metres i la mínima 510.
L’orografia és, per tant, accidentada i rebregada, convertint el terreny en esquerp per l’assentasment humà- En les fondalades –on predominen les margues i les argiles- i costers, l’home, amb el pas dels segles, ha bastit grans marges de pedra per conrear la terra en feixes o terrasses. A la part més alta dels costers, la carena i la plana superior calcària –terrenys menys aptes pel conreu- hi abunden les formacions boscoses, sobretot el pi blanc, però també l’alzina i el roure.
La petjada humana s’ha documentat a Tarrés en període de l’Edat del Bronze amb la presència de diversos jaciments arqueològics situats majoritàriament en zones elevades. En canvi durant el món romà, on també trobem alguns jaciments, aquests es situen a un nivell més baix i tots articulats al voltant de la via romana que unia Ilerda amb Tàrraco.
La història de Tarrés comença el 1149 quan Ramon Berenguer IV otorgà Carta de Població a Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, primers senyors feudals de Tarrés. El 1237 el castell de Tarrés va ser venut al monestir de Bonrepòs, que en tingué un domini efímer, ja que sembla que a partir de 1247 Tarrés entra dins l’òrbita del monestir de Poblet que n’ejercirà com a senyor fins a la desamortització del 1835.
El nucli urbà és situat a 579 m. d’altitud. Aquesta ubicació geogràfica elevada permet dominar visualment des de la vila la plana de la Conca de Barberà. El poble, orientat al migdia, és situat a la falda en pendent dels Costers Morers. En conjunt, el nucli urbà, es caracteritza pels carrers estrets i costeruts. Tarrés no ha perdut en la seva estructura i fisonomia el caire de vila rural que ha mantingut sempre.
Al terme municipal es conserven moltes pedreres, ara sense explotar, d’on sortí el material que caracteritza les construccions del poble. Així, passejant pels carrers es gratifica la vista amb les diverses façanes de pedra seca amb grans muntants i dintells a les obertures de portes i finestres.
Aquestes pedreres també abastiren importants construccions en èpoques passades: a cavall entre els segles XIV i XV es bastí, al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, el Palau del Rei Martí l’Humà, amb pedra portada amb carros des de Tarrés.
Al terme, com al conjunt de la comarca, es poden trobar molts elements construits amb pedra seca. El predominen els marges, que permeten guanyar pel conreu espais en pendent. També n’abunden les cabanes, algunes de les quals són de volta, hi ha fonts, les piques, els pous...
|
|
