Informació de Sant Hilari Sacalm, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Sant Hilari Sacalm, situat a la comarca de Selva, província de Girona.
Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural. És també anomenada "La Vila de les 100 fonts" ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus, entre les quals s'hi troba el manantial Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional.
Ubicat en plenes Guilleries, a l'oest de la comarca, el terme de Sant Hilari Sacalm té 83,56 km quadrats i 5.640 habitants (2004). Tot i que no assoleix les majors alçades, és el municipi selvatà més muntanyós, envoltat pel Pla de les Arenes (1.086 m) a l'oest, la serra de la Gavarra (1.182 m) al nord-oest, la muntanya de Sant Miquel (1.204 m) al nord-est, i la serra del Pedró (929 m) a l'est. Bona part del terme és de bosc, i l'agricultura se centra en les valls, a l'entorn del nucli i al Pla de les Arenes.
El poble es formà entorn de l'església de Sant Hilari, coneguda des del 922 i pertanyent al bisbat de Vic. La parròquia formava part del gran terme del castell de Solterra, ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel. Els dominis jurisdiccionals s'exerciren des del segle XIII a la domus de la Rovira, al Pla de les Arenes, sota els Gurb, els quals passaren després a habitar el poble, a Can Rovira (segle XV). A la segona meitat del segle XIX, Sant Hilari esdevingué centre balneari de primera importància (especialment a la Font Picant), fet que comportà una gran prosperitat al poble. Més endavant, fou l'embotellament de part de les abundants aigües minerals del terme el que va suposar (i suposa encara) una una de les grans activitats econòmiques de la vila.
Les activitats agrícoles han perdut importància en relació amb les activitats industrials i de serveis. La indústria de torneria d'objectes de record i l'embotellament d'aigua mineral són les dues activitats econòmiques principals. L'atenció dels turistes n'és una altra de gran importància econòmica per al municipi.
Encara més al nord, abocada ja a la vall del Ter, hi ha l'antiga parròquia de Querós, centrada per l'església romànica de Sant Martí, que documentem des del 1104. Tradicionalment de pocs habitants, l'any 1969 les aigües del pantà de Susqueda van negar les cases i les explotacions més actives de Querós i l'acabaren de despoblar.
|
|
