Informació de Rupià, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Rupià, situat a la comarca de Baix Empordà, província de Girona.
Rupià forma part de la comarca del Baix Empordà, província de Girona.
El terme municipal té una extensió de 5 km2 i el poble està a 66 m. d'altitud.
Els límits del terme municipal són al nord amb Foixà, a l'est amb Parlavà, al sud amb Corçà i a l'oest amb La Pera.
En el terme de Rupià, al puig Montori, s'han localitzat materials d'un poblat indígena, freqüentat fins el segle I. En el paratge de Brancós, al voltant del Mas Llorà, que conserva elements anteriors del segle XVI, s'han trobat abundants restes d'època romana.
En documents de l'any 1128 ja s'hi anomena a en Guerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. L'església parroquial de Sant Vicenç és d'estil gòtic i renaixentista, encara que ja és esmentada el 1139. Aleshores encara es coneixia amb el nom de Rupinianum o Rupiano.
Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. Està documentat que el 5 de desembre de 1268 Guillema de Rupià ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupià i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.
La presència del bisbe ha deixat la seva empremta al castell, d'estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada. També en el nom d'alguns dels carrers i places de la població, i a la casa palau gòtica, restaurada i modificada modernament, que estatja la casa del comú.
El 1314 li fou agregat el terme de Parlavà i el 1316 el d'Ultramort, passant a ser al segle XVII el cap d'una batllia del bisbat.
Actualment encara són visibles les restes de les muralles construïdes a la fi del segle XV que encerclaven el nucli del municipi. El portal d'Amunt i el portal d'Avall, les dues úniques vies d'accés al nucli antic, encara testimonien el sistema de defenses que protegia la vila.
El Castell de Rupià:
El castell de Rupià, antic palau episcopal, és un edifici notable del gòtic civil català i durant molts segles va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona.
De planta rectangular, construït en carreu al llarg dels segles XIV i XV. Les muralles del segle XV devien encerclar a més del palau, l'església de Sant Vicenç i el nucli primitiu del poble. A la planta noble hi ha una esvelta sala amb arcs de diafragma. A les dues façanes exteriors es destaquen les finestres gòtiques, una de les quals és triforada.
Moltes cases s'han adossat als murs. El portal d'Avall conserva el passadís amb volta, mentre que al portal d'Amunt s'hi veuen només les arrencades de la curvatura de voltes i arcs. Altres restes visibles pertanyen a una torre angular quadrangular i una complexa estructura defensiva integrada en bona part a l'interior de la masia de Can Vilà, del segle XVII. Hi ha algunes restes de murs atalussats al nord i a ponent, així com d'altres fragments considerables dins les cases.
Actualment és de propietat municipal i fou arranjat els anys trenta per a servir de casa del comú.
|
|
