Informació de Montblanc, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Montblanc, situat a la comarca de Conca de Barberà, província de Tarragona.
Montblanc és la capital de la Conca de Barberà i té 6.917 habitants entre el nucli de la població i les pedanies. És el centre comercial i industrial de la comarca, i un dels punts de l'interior de la demarcació amb més interès des del punt de vista turístic.
El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947.
El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
Montblanc està situada als peus del turó de Santa Bàrbara, prop de l'aiguabarreig dels rius Francolí i Anguera.
El nucli antic està situat a uns 350 m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del terme municipal és la Mola d'Estat (1.126 m).
Apart de la vila de Montblanc i les pedanies, al terme municipal també s'hi troben els despoblats de la Barceloneta (580 m d'alçada), la Bartra, els Cogullons (1.042 m d'alçada), Montornès, el Pinetell de Montblanc i Rojalons.
El territori del terme municipal de Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme.
Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.
Al paleolític, la zona de muntanya del terme de Montblanc ja estava habitada.
Entre els segles IV i I aC al Pla de Santa Bàrbara hi hagué un poblat iber. També s’han trobat assentaments romans datats entre els segles II aC i II dC.
Els segles X i XI, durant el període de reconquesta, torna a haver-hi nuclis de població després de segles d’abandó.
Cap al 1080 es crea un primer nucli de població anomenat Duesaigües prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera. Esdevé un assentament definitiu cap al 1150, un cop acabada la reconquesta.
Ramon Berenguer IV, el 1155, lliura la primera carta de població i nomena batlle Pere Berenguer de Vilafranca. Canvia el topònim per Vila-salva (vila salvada d’impostos), ja que volia afavorir el seu desenvolupament.
Entre els privilegis de Vila-salva cal esmentar una extensa jurisdicció, l’exempció de pagament de cens i usatges i l’ús franc de dos elements cabdals per al progrés econòmic: els derivats del bosc (llenya per a la construcció i per a la llar) i les aigües (agricultura, indústria del lli i el cànem, molins).
Com que Vila-salva estava sota l’amenaça de les crescudes dels rius d’Anguera i Francolí i en una zona aclotada difícil de defensar, Alfons I ordenà a Pere Berenguer el trasllat de Vila-salva cap al turó del Pla de Sant Bàrbara. Es volia una vila forta a mig camí de Tarragona i Lleida, i amb una situació estratègica.
La vila es va passar a anomenar Muntblanc per la manca de vegetació del tossal on s’ubicà el primer nucli de població.
La nova carta de població, l’atorgà Alfons I el febrer de 1163 i implicà el canvi d’ubicació de la vila, tot respectant tots els drets concedits a la primera carta de població.
|
|
