|
Es troba a la Plana de Vic a la dreta del Ter, que forma el límit natural del sector més oriental del terme. Les terres de l'W són les més elevades ja que configuren les serralades llevantines del Lluçanès, les quals tanquen per ponent la Plana de Vic.
El terme limita a l'E amb Torelló i Manlleu, al S amb Gurb, al SW amb Santa Cecília de Voltregà, a l'W amb Sant Martí de Sobremunt i al NW amb Orís. Envoltat per les terres del terme municipal de les Masies de Voltregà es troba el petit municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.
Les primeres notícies del nostre poble es remunten a l´any 900. Podem trobar documents escrits que certifiquen l´existència del Castell de Voltregà com a fortificació romana i visigòtica amb funció de protecció de la Plana d´Ausona i la Via Ceretana.
Un cop constituïda la Baronia de la Mitra, el Bisbe de Vic va distribuir el territori en quatre parròquies: Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Esteve de Vinyoles, Santa Cecília de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt.
El 1701, per un Acta de Concòrdia, les citades parròquies es repartiren l´administració de la Baronia. Aquesta divisió esdevindria més tard la base de la segregació municipal que començà el 1728 amb la separació de Santa Cecília i Sant Martí de Sobremunt.
La parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà estava formada per una zona urbana anomenada "Villa" i una zona rural anomenada "Término".
Les diferències entre ambdues zones va provocar que el 1789 Josep Serratosa efectués la demanda de separació del "Término" de la jurisdicció de la "Villa" a la Reial Audiència del Principat de Catalunya.
El 1796, la Reial Audiència decretà diverses mesures per començar a preparar el camí de la separació. Aquesta no es consolidà fins el 1798 amb la fundació "... del Ayuntamiento de Viñolas y las Masias de San Hipólito de Voltregà".
El1889 un Reial Decret anuncià la separació definitiva i ordenà que es fes un Acta de Limitació.
A les Masies de Voltregà hem tingut el privilegi de gaudir de l´estada de Mossèn Cinto Verdaguer en dues ocasions.
A les Masies de Voltregà s'hi troben un conjunt d'esglésies i ermites que fan un gran conjunt de patrimoni històric i cultural.
Les esglésies, ermites i oratoris no només són part de la tradició religiosa de tots els temps, ni són només esguards de verges o sants, sinó que són també un testimoni mut i silenciós, però ferm, del nostre passat. A l´entorn de cadascuna d´elles hi ha tota una història que val la pena no oblidar.
|