Informació de Juneda, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Juneda, situat a la comarca de Garrigues, província de Lleida.
La vila de Juneda es troba situada al nord de la comarca de Les Garrigues i limita amb les comarques del Segrià i del Pla d'Urgell.
Les terres del seu terme es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel Canal d'Urgell i el paisatge garriguenc propi de l'Espai d'interès natural (EIN) dels Bessons i de les partides de l'Aranyó i de Miravall.
La superfície del terme municipal de Juneda és de 47,35 km2 i es troba a 264 metres d'altitud. Al sector sud del terme hi trobem el Tossal Gros amb 482 m d'altitud, prop del punt més alt del terme de 523 m d'alçada, limítrof amb Cervià de les Garrigues. Al peu del municipi s'escorre el torrent de La Femosa, que travessa el terme d'est a oest; i és en aquesta vall on s’hi troben les terres més fèrtils del terme municipal, així com també una bona colla d'assentaments prehistòrics. La població actualment es troba estabilitzada per sobre dels 3000 habitants.
L'etimologia de Juneda, segons els estudis fets per diversos lingüístics, té diverses interpretacions: l’arabista –refugi, lloc elevat/enlairat, jardí/hort, nom propi Junâda-; la cèltica: cruïlla de camins, i la llatinista: família romana/nom romà, Junius/Junieta. Més enllà d’aquestes consideracions, les darreres investigacions fetes per Joan Coromines i Pere Balanyà, asseguren que el topònim de Juneda és, sens dubte, d’origen aràbic malgrat no coincidir en el significat.
La vila actual és d’origen medieval (però en el seu terme es troben restes de l’edat de bronze, dels Ibers, de l'imperi romà i restes musulmanes del Al-Àndalus), i tenia un traçat emmurallat que formava la Vila closa, un conjunt monumental amb carrers estrets, tortuosos i costeruts que envolten el turó del calvari, anomenat també la Costa. Avui encara es conserva, degudament restaurada, una de les portes gòtiques (segle XIV) d’accés: el portal de Lamarca (o del Marca), que era l’antic portal d’Arbeca, lloc on hi havia el castell en el qual residien els Ducs de Cardona, antics senyors de la vila.
A la part més alta del nucli històric, hi ha el Pou del Gel, bastit a finals del segle XV o principis del XVI, perfectament conservat, i amb una capacitat de 300 m3, que servia per conservar i abastar de gel medicinal i altres medicaments la població. A sobre seu, la plaça de les Tres Creus és un excel•lent mirador per contemplar la Plana d'Urgell. També s’hi conserven algunes cases monumentals com l’antiga Casa de la vila, al carrer de la Carnisseria, i cal Col•lector, cal Xammar, cal Bosch i altres cases al carrer de Pinell.
Al peu de la Vila closa es troba la plaça on hi ha edificada l’Església Parroquial dedicada a la Transfiguració del Senyor, d’estil barroc tardà amb un magnífic campanar vuitavat. Es va començar a construir l’any 1740 i fou consagrada el 17 de novembre de 1748. L’altar major barroc va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser considerat una joia del barroc acadèmic, fet per l’escultor Antoni Ochando, de Constantí, i havia estat valorat com un dels millors altars de la Catalunya del segle XVIII.
A la plaça de l’església s’hi troben també cases antigues, algunes recentment restaurades, com la casa Bragós (l’última que conserva l’antic traçat porxat de la plaça) i la casa Freixes, del segle XVIII; també trobem cal Sec de l’Albi, al carrer del Forn, i cal Saprià, un magnífic exemple de casa palau neoclàssic amb esgrafiats, datada el 1798; al xamfrà amb el carrer Major connectant amb l’eixample de la vila (l’antic Raval), que conserva un traçat del carrer porxat d’estil popular, hi ha cases del segle XVI (cal Fusteret), del XVII (ca la Sabatera, cal Cabeça, cal Tomaset), del XVIII (cal Saprià, la Rectoria) i del XIX (cal Metge, l’Ajuntament o cal Barber).
La Botera és un carrer molt estret que antigament era el desguàs de les aigües del carrer Major i ara connecta el carrer Major amb el carrer del Doctor Cornudella, on durant molts anys hi va haver el Museu Etnològic i d’Arqueologia, traslladat actualment al complex cultural del Molí de la Cooperativa, al carrer Roger de Llúria. Aquí podem trobar-hi una important col•lecció d’estris, eines i màquines relacionades amb la vida rural, els oficis antics i el parament tradicional de la llar.
Juneda és una vila eminentment agrícola i ramadera. Hi ha un ampli sector d'indústries agroalimentàries vinculades a l'activitat de transformació i comercialització dels productes agrícoles. La ramaderia del porcí és una important font d'ingressos i amb ella cal relacionar les dues plantes de tractaments de purins. També cal destacar l'avicultura, especialment la cria de guatlles, l'elaboració artesana i industrial del tabac, el cultiu del bolets en hivernacles, els serveis i un incipient sector del comerç i la indústria com a altres àmbits de l'activitat laboral i econòmica de la vila.
Llocs d'interès paisatgístic:
Un lloc ideal per passejar, fer esport, anar amb bicicleta, reposar sota l’ombra o buscar la tranquil•litat, és l'extens Parc de la Banqueta de la sèquia Quarta del Canal d'Urgell, que des dels Nou Salts fins al Racó del Marca ens ofereix 8 km d'itinerari sota l'ombra i l'aixopluc de grans arbres autòctons amb vells racons de salts i meandres, degudament senyalitzats, i amb bancs per reposar-hi. Al sud de la població el Canal principal d'Urgell marca el límit del regadiu amb el secà i és un altre itinerari recomanat ja que per la seva banqueta, des de la Caseta del Tei i aigües avall s'hi troben agradables salts d'aigua tot vorejant els Masos Miravall, Colom, Pinell, Vell, Concabella, etc. fins el Mas Roig, el més allunyat, amb les seves avingudes de plataners i l'emblemàtic embassament.
Mercat setmanal: tots els dijous al matí a la plaça Catalunya
Un menjar típic de la vila és la Cassola de tros de Juneda, la qual és molt coneguda dins la gastronomia catalana.
L'origen de la Cassola de tros ve dels temps en que els pagesos no disposaven dels medis d'automoció actuals i treballaven al camp de sol a sol. A conseqüència d'això s'havien d'endur els aliments de casa per dinar allí mateix, on s'aplegaven amb els veïns de les finques properes i feien una cassola amb els productes que portaven de casa i els ingredients que podien trobar a l'hort. D'aquí van sorgir les primeres maneres de cuinar la Cassola de tros, amb gran varietat d'ingredients i on cadascú tenia la seva pròpia recepta. Avui en dia es poden diferenciar dos tipus de Cassola de tros segons els productes de temporada, la d'hivern i la d'estiu. La d'hivern és amb espinacs i patates i la d'estiu és més ensamfainada, amb ceba, pebrot i albergínia, encara que la majoria de cassolaires fan una recepta mixta. Cal recordar que la Cassola de tros de Juneda només s'elabora amb carn de porc i sobretot utilitzant una cassola de fang, el tres peus i la llenya.
Com s'ha fet esment anteriorment, a Juneda es realitza un concurs de Cassoles de tros, que es celebra el diumenge de Pasqua granada, que generalment s'escau a finals de maig o principis de juny.
Fires, Festes i Esdeveniments d'Interès:
Firaporc. Fira monogràfica del porcí (cada dos anys a la primavera).
Primavera Cultural (de març a juny)
Cantada de Caramelles (dissabte i diumenge de Pasqua)
Trobada de colles geganteres (primavera)
Mercat Medieval i dels Oficis (maig)
Festa de les Cassoles de Tros (segona Pasqua)
Aplec de la Sardana Vila de Juneda (primer diumenge de juliol)
24 hores de Futbol Sala (finals de juliol)
Balls d'estiu (diumenges de juliol i agost)
Nits a la Fresca. Preludi de Festa Major (finals d'agost)
Festa Major (darrer cap de setmana d'agost)
Ruta Transbessons en BTT (primer diumenge d'octubre)
Premi de poesia Joan Duch Arqués (tardor: octubre-novembre)
Festa de la Música (Santa Cecília: novembre).
|
|
