Informació de El Vilosell, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de El Vilosell, situat a la comarca de Garrigues, província de Lleida.
El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues, al límit de la Conca de Barberà i del Priorat.
El terreny comprèn varietat d'accidents geogràfics com petites muntanyes, pujols, valls i planes.
Quant a la vegetació, hi ha pinedes i alzinars. La terra és de secà.
El poble s'aturona al voltant de les escasses restes de l'antic castell del Vilosell. Una gran part del territori, l'ocupen boscos de pins i abundant vegetació.
El testimoniatge de les restes prehistòriques, ens asseguren que l’home primitiu habità el nostre àmbit. També hi ha vestigis del pas dels romans per les nostres contrades com són les troballes de ceràmiques i la carrerada d’origen romà.
Amb la dominació sarraïna, comença la història escrita del nostre poble. La invasió es centra als voltants del 713. El primer document que parla del Vilosell fa referència a uns llista de termes que corresponen al valiat de Lleida escrit en àrab al “Llibre verd” (S. IX).
La primera cita històrica ens diu que la reconquesta als nostres contorns, és a l’any 1035 quan el comte Ramon Berenguer I, ocupà Conesa.
Festes i tradicions:
Festa Major. Tercer diumenge d'agost.
Festa de Sant Sebastià:
El 24 de gener de 2009, es celebrarà la festa major d'hivern en honor de Sant Sebastià.
Llocs d'interès:
L’Església de Santa Maria:
Església parroquial barroca, dedicada a santa Maria. En l'actualitat es compon d'una única nau que acull la capella del Santíssim i el baptisteri.
Carrers empedrats:
El Vilosell conserva nombrosos carrers empedrats i està envoltat d’un marc paisatgístic força atractiu.
Ermita de Sant Sebastià:
És una construcció d’estil renaixentista. És digna d’admirar la creu gòtica de pedra del segle XIV que es troba davant l'Ermita.
Ermita barroca de Sant Miquel de la Tosca:
Es troba en un indret anomenat les Fontetes a 4 km del Vilosell. El santuari és una nau de planta rectangular, d’estil barroc català del segle XVIII.
|
|
