Informació de El Soleràs, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de El Soleràs, situat a la comarca de Garrigues, província de Lleida.
El Soleràs és un municipi de la comarca de les Garrigues. L'economia del poble està fortament basada en l'agricultura i la ramaderia. La festa de la patrona del municipi se celebra el 15 d'Agost.
Les carreteres que creuen la vila són la C-233 de Flix a Bellpuig, que connecten El Soleràs pel sud amb la Granadella (13 km) i pel nord amb l’Albagès (10 km), i la carretera L-701 de l’Albatàrrec a Juncosa que connecta el poble amb Granyena de les Garrigues (4 km) i Els Torms (5 km).
El terme municipal del Soleràs s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat replanat pels bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar. El terme es travessat per la Riera de la Vall Major o riera de Juncosa, que neix al terme municipal de Juncosa de les Garrigues i travessa la comarca en sentit SE-NO passant a la dreta del poble del Soleràs fins a la seua desembocadura al Pantà d’Utxesa, al terme municipal de Torres de Segre. L’altra riera que travessa el terme, aquesta menys important, és la riera de Montmellet, afluent de l’anterior al terme municipal de Granyena de les Garrigues.
El Soleràs fou conquerit per Ramon Berenguer IV l’any 1149 amb l’ajuda de cavallers com Ramon de Cervera. El poble fou repoblat pel mateix Ramon de Cervera l’any 1181 juntament amb els pobles dels Torms i Juncosa de les Garrigues, formant aquests tres la Baronia de Juncosa.
L’any 1224 l’abat de Poblet va comprar la baronia de Juncosa al seu posseïdor Ramón de Miravet. L’any 1313 Poblet va acabar de comprar els drets dominicals dels tres pobles a Pere de Cervera, castlà de Castelldans.
A l’extinció de les senyories, les tres localitats, que havien estat sempre dins l’òrbita de Lleida, formaren part del partit judicial d’aquesta ciutat.
Degut al tipus de sòl i la pluviometria del lloc on està situat el poble, s’ha dedicat sempre als conreus de secà, sobretot a l’olivera i l’ametller, a més d'uns cultius d'hort a la vall. Tot i així hi ha finques que reguen per goteig amb aigua canalitzada que porten de pous que recullen l'aigua a la vall major. També és important el sector de la ramaderia, especialment granges de pollastre i porc.
El poble compta amb una cooperativa agrícola fundada l’any 1919 per solucionar els problemes de competitivitat en el preu que tenien els pagesos al vendre les olives, sempre lligats a interessos de tercers. L’any 1950, la cooperativa va crear les seccions d’ametlles, adobs i insecticides, cereals, pinsos, cultura agrícola i crèdit. Amb aquest ventall de serveis va aconseguir donar una cobertura quasi total al soci. L’any 1994 l’altra cooperativa del poble, que era avícola, va haver de tancar assumint la cooperativa agrícola les seues funcions i serveis. Actualment és la principal empresa del poble i motor econòmic.
Els edificis de major interès del poble són:
L’església parroquial de Santa Maria d’estil neoclàssic (1805).
L’ermita del Sagrat Cor de Maria d’estil neogòtic (1954).
La Cooperativa del Camp, obra de Cèsar Martinell d’estil modernista (1920-1921).
Ruïnes d’un molí del segle XVIII, sense restaurar.
Gruta de la Mare de Déu de Lourdes (1987).
|
|
