Informació de Castellar de la Ribera, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Castellar de la Ribera, situat a la comarca de Solsonès, província de Lleida.
Castellar de la Ribera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les quatre entitats de població que hi ha al municipi.
Es troba a la banda occidental de la comarca. Pel nord imita amb Odèn, pel nord-est amb Lladurs, per l'est amb Olius, pel sud, amb Pinell de Solsonès i per l'oest amb Bassella (Alt Urgell). El seu terme municipal comprèn bona part de la conca mitjana de la Ribera Salada al nord i bona part de la conca de la dreta de la capçalera de riera de Madrona al sud.
'Castellar' significa 'petit conjunt fortificat' i és un nom que ha quedat fixat bàsicament en toponímia; actualment no és d'ús comú. Així la denominació històrica de Castellar als segles X-XII, referida a la demarcació d'un castell termenat, la trobem substituïda avui per terme o baronia.
Al segle XVIII es comença a trobar documentada la forma actual del municipi amb l'apel.latiu 'de la Ribera'. El fet que el conjunt (Castellar de la Ribera) es pugui relacionar amb mots comuns de la llengua indica que les seves arrels són d'origen català.
Llocs d'interès:
La rectoria de Sant Julià de Ceuró està situada en un turó elevat uns dos-cents metres per damunt de la Ribera Salada. A tothom que hi arriba ofereix una vista extraordinària del Prepirineu al nord i les serres de Comiols i de Montsec, a ponent. A migdia i a llevant es veuen les terres de conreu de la fondalada, perllongades per les espesses pinedes de la serra de Castellar de la Ribera.
La rectoria i l’església romànica, a la part oriental del turó, envoltats per un recinte de murs de pedra adopten l’aspecte d’un castell medieval.
l'Àrea Recreativa, situada al costat de Querol, l'àrea, que ocupa una hectària, està pensada per tal que sigui utilitzada com a espai per a descans i lleure, i com a punt d'aigua per a l'accés d'helicòpters i bombers en cas d'incendis.
Capella de Sant Joan de Ginestar:
Capella acutal del segle XVII.
|
|
