Informació de Bellaguarda, la màxima qualitat i quantitat de dades del municipi de Bellaguarda, situat a la comarca de Garrigues, província de Lleida.
A la part més meridional de la comarca de les Garrigues, en un terreny abrupte, solcat per estretes valls, trobem un llogaret envoltat de boscos de pins i alzines dit Bellaguarda. La seva gent amable i oberta, acull els vianants que, interessats en el seu paisatge de gran interès ecològic, fan pararda i fonda per poder contemplar un entorn agraït amb extensos i magnífics panorames i alhora conèixer el seu passat d’origen medieval.
El poble de Bellaguarda es troba a 640 m d’altitud en un planell al peu de la serra de la Llena. És agrupat entorn de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, d’origen gòtic, amb absis de planta octogonal, finestrals als murs laterals que semblen anteriors, de transició, i un campanar de planta quadrada amb un cos octagonal a la part superior; la façana, amb una bella portalada, i l’interior de la nau foren refets després de mitjan segle XVIII dins una línia neoclàssica.
A la Plaça Major s’ha conservat una creu gòtiga, restaurada, i manté alguns carrers i cases d’aire antic. Les noves edificacions envolten aquest nucli. Al maig de 1991 va ser inaugurat el nou Ajuntament que consta de dues plantes i que, a més de les dependències consistorials, inclou la llar de jubilats, el jutjat de pau, els Arxius i un local per a la agrupació de caçadors Sant Marc.
És un municipi molt abrupte, amb pendents pronunciats de pudingues, solcat per estretes valls, dolent per al conreu (només s’han adaptat bancals per a l’agricultura al N del terme, al voltant del poble i en una llenca vora el riu de la Cana), i ocupat en bona part per boscos de pins, roures i alzinars i matollars (66 ha. de zona forestal, en 1989). El mateix any es dediquen 1539 ha. a terres de conreu, totes de secà, que representen el 78,2% de la superfície total municipal, el principal dels quals són les oliveres, seguit pels ametllers, els arbres fruiters (sobretot pomes i cireres), els cereals (ordi) i la vinya.
La festa major se celebra el 25 d’abril, festivitat de Sant Marc, amb el tradicional dinar popular a la plaça de les Escoles; inclou la diada de la rosa. La festa major d’estiu és el darrer diumenge d’agost i és tradicional, i cada vegada amb més èxit d’assistència, el concurs de paelles d’arròs per colles que es fa a la plaça de les Escoles. Aquest dinar col·lectiu, al qual assisteix molta gent de les poblacions veïnes, acaba amb una remullada. Des de 1990 un dels actes més esperats és el correfoc a càrrec de grups d’altres municipis. Per Reis es fa un castell de focs a l’entrada del poble per tal de rebre la comitiva dels mags; posteriorment, a la sala de la Cooperativa es reparteixen les joguines. El 5 de febrer, les noies solteres de la població s’afegeixen als actes de Carnestoltes amb l’organització d'un ball popular a la Cooperativa per celebrar la seva diada (festa de les Apolonies).
El dia 7 de setembre del 2007 passarà a la història de la població de Bellaguarda com unes de les fites més importants dels últims temps, tenir aigua per conrear les oliveres i ametllers del terme.
Qui ho havia de dir. Sembla que no pot ser veritat. Aquestes eren les exclamacions dels padrins del poble al veure brollar l’aigua que sortia per la canonada dintre de la bassa.
|
|
