Balenyà

L'ORIGEN DEL POBLE DELS HOSTALETS DE BALENYÀ

Els Hostalets de Balenyà és avui dia una població esponerosa que des del 1888 té la capitalitat del municipi i des dels anys 1949-1950, té la capitalitat religiosa.

La població dels Hostalets es va crear en unlloc estratègic, al capdamunt de l’antiga pujada de Pujolric, coneguda més tard com a pujada de Sant Antoni, a causa de la capella i l’hospital de Sant Antoni que hi havia en el punt de contacte entre el municipi de Seva i el de Centelles. Els carreters i traginers que anaven de Barcelona o del Vallès cap a Vic, després de la forta pujada devien tenir la necessitat o temptació de fer una parada i un glopet i per això es va erigir al lloc esmentat, a principis del segle XVI i potser abans i tot, un o dos petits hostals, ja que la documentació anomena sempre aquell lloc.

Els Hostalets es varen aixecar, per tant, estratègicament, al capdamunt d’una forta pujada i a la bifurcació entre el Camí de Cerdanya, que era a la vegada una important carrerada, i el Camí ral més transitat de la comarca.

La primera vegada que tenim notícia d’una casa o hostal als Hostalets és l’any 1551.

Sembla que només corresponen al poble o inici de poble les cases anomenades Hostalets, Casanoves, Ferrer, Montanyà, o Casa nova de Montanyà i la casa de Pere Verdaguer, que era el fuster dels Hostalets, com tot seguit documentarem.

La família Vilar, que hem vist establerta als Hostalets, va exercir aquest ofici, com a mínim, fins a principis d’aquest segle. La família actual de ferrer Vilar va succeir l’anterior en l’ofici, però és procedent del Vilar de Tona.

Els dos primers caps de casa de la família es deien Josep. Del pare o primer ferrer n’hem vist comptes de ferrar bestiar i adobar eines.

Una de les altres famílies tradicionals delterme és la dels fusters Verdaguer; la família Verdaguer, establerta prop de l’església de Sant Fruitós, a principis del segle XVI i l’hereu de la qual, Esteve Verdaguer, va erigir la magnífica casa de Verdaguer, encara subsistent, va tenir diferents fills cabalers que es varen establir a Balenyà, a Tona i a Centelles.

Un d’ells, Lluís Verdaguer, pels volts del 1627 s’instal•lava al lloc dels Hostalets i sembla que va obrir-hi un taller o casa de fusteria, ofici que tenim ben documentat en el seu fill Jacint, a partir dels volts de 1650.

En tota la documentació antiga de la parròquia apareix molt sovint els fusters Verdaguer, els quals tenien la seva casa al Carrer Major, núm. 2, fins al 1888, en què, per la mort de Josep Verdaguer, es va extingir l’ofici, practicat per aquesta família durant més de tres-cents anys, per successió de pares a fills.

L’ofici de fuster era un dels que no faltava mai, al costat del ferrer i de l’hostal, als petits pobles de camí ral, on sovint havien de reparar desperfectes dels antics carruatges de transport, fets majoritàriament de fusta, amb reforçaments de ferro; per això el fuster és inseparable del ferrer.

Ja hem exposat les primeres notícies que hem trobat dels hostals i els hostalers que donaren el nom al poble, però l’hostaler Pau Pujol, fill de Jaume Pujol, que morí el 1685, és un dels que coneixem més notícies.

Un Bonaventura Muntanyà, segurament fill de l’anterior, tenia un altre hostal (prop del lloch dels Hostalets) sota el domini del comte de Centelles, segons que llegim en el Capbreu abans esmentat de 1700. El mateix 26 d’octubre Bonaventura Muntanyà va reconèixer que tenia pel comte Francesc Xavier de Blanes i de Centelles-Carrós, la casa d’en Muntanyà, i també la facultat de matar i de tallar carns per a les persones que van a menjar al seu hostal.

L’origen de la població dels Hostalets, lloc que no va conèixer un cert desplegament urbanístic ni d’habitatges fins després del 1750; així ho indiquen les poques llindes datades i conservades a la població, on llegim les dates 1767, 1772, 1781 i 1789, cosa que situa el creixement vers el final del segle. Segons una relació parroquial del 1770, que no sabem si és completa, hi havia un mínim de 22 famílies al lloc o poble dels Hostalets, i entre els seus cognoms trobem els clàssics Padrós, Garet, Pujol, Vilar, Vall-ossera, Muntanyà, Riera, Verdaguer, Prat, Sobrevia, etc., que indiquen la seva procedència de gent de masies de la parròquia.